- Ajuda’m a entendre.
- No t’angoixis amb mi Respecta el
meu ritme.
- No em parlis massa, ni massa
depressa.
- Així com altres infants, com altres
adults necessito compartir el plaer
- Necessito més ordre del que tu
necessites
- Em resulta difícil comprendre el
sentit de moltes de les coses que em demanen que faci.
- No m’envaeixis excessivament.
- El que faig no és en contra teva.
- El meu desenvolupament no és
absurd,
- Les persones sou massa complicades.
- No em demanis sempre les mateixes
coses ni m’exigeixis les mateixes rutines.
- No només sóc autista. També sóc un
infant, un adolescent, un adult.
- Val la pena viure amb mi.
- No m’agredeixis químicament.
- Ni els meus pares ni jo tenim la
culpa del què em passa.
- No em demanis constantment coses
per sobre del que sóc capaç de fer
- No has de canviar completament la
teva vida pel fet de viure amb una persona autista.
- Ajuda’m amb naturalitat, sense
convertir-ho amb una obsessió.
- Accepta’m tal i com sóc. No condicionis la teva acceptació a que deixi de
ser autista.
5 comentaris:
Molt interessants les frases-reflexió que exposes. A mi, i a molta gent, en ha ajudat a entendre el món interior del nen autista i el seu tractament social, un llibre molt senzill, molt fàcil de llegir, una novel·leta que es titula "El curiós incident del gos a mitjanit" de Mark Haddon.
http://www.magrana.cat/el-curios-incident-del-gos-a-mitjanit_mark-haddon_libro-OMAC160-ct.html
Hola Mariona,
he trobat molt interessant i encertada aquesta entrada. Sovint el món de l'espectre autista pot crear confusió i incertesa en el tracte amb les persones que el pateixen. Com recomana en Joan, llibres com "El curiós incident del gos a mitjanit" o "Quiero dejar de ser un dentrodemí" escrit per un noi autista Birger Sellin (http://alas3ps.wordpress.com/2011/10/17/quiero-dejar-de-ser-un-dentrodemi/) ens ajuden a entendre si més no aquest trastorn i poder oferir-los l'acompanyament i suport que requereixen.
Hola Mariona,
m'ha semblat molt interessant l'entrada que has fet. De vegades és difícil entendre què passa pel cap d'aquests infants i la relació que estableixen amb la resta de la societat.
Us recomano aquest vídeo que també he deixat al meu blog per tal d'explicar-ho als infants de l'aula: https://www.youtube.com/watch?v=gbiaOyG9jmY&feature=player_embedded#at=13
Hola companys!!! moltes gràcies pels vostres posts i pel consell del llibre!!! me'ls llegiré! gràcies!!
Crec que la riquesa del que comentes es la senzillesa i llenguatge proper amb que es transmet la realitat interior dels nens/es diagnosticats amb TEA.
Deixant els tecnisismes a banda, cal que el llengutage dels professionals sigui adaptable: entre col.legues de professio podem utilitzar argot, pero de cara a families, o gent que desconeix TEA, es important que el llenguatge sigui proper, ens acosti i no ens allunyi.
M'ha agradat molt , moltes gracies per la teva entrada.
Publica un comentari a l'entrada