Definició i diagnòstic de l'autisme

L’autisme és un trastorn que s’engloba dins dels trastons generalitzats del desenvolupament (TGD) que es percep dins dels primers 30 mesos de vida dels infants.

Afecta tres vegades més a nois que a les noies i la seva etiologia pot ser identificada només entre el 15% i el 20% dels individus amb autisme, però en tots els altres la causa és desconeguda. Tot i això, ara hi ha estudis que afirmen que existeix una mutació relacionada amb l’autisme i que, per tant, l’amniocentesi permetrà detectar aquest trastorn.

Es caracteritza per:

- Manca de respostes a estímuls emocionals, auditius, visuals...

- Conductes estereotípiques

- Dificultat en el desenvolupament del llenguatge

- Dèficit en les habilitats cognitives

- Dificultat per relacionar-se socialment
- Evitació del contacte visual
- Distanciament de l’afectat amb el seu voltant
- Conductes repetitives, obsessives i rutualístiques

ATENCIÓ! Cal separar l’autisme del síndrome d’Asperger, que també és un trastorn generalitzat de desenvolupament.

Els infants que el pateixen també presenten indiferència davant d’estímuls afectius, dificultats en el llenguatge, tenen obsessions per un nombre limitat d’interessos i són alients a les relacions socials. Per altra banda, i, a diferència de l’autisme, els nens que pateixen el Síndrome d’Asperger mostren dificultats en les seves capacitats motrius, són molt sensibles a sons forts, colors, llums, olors i sabors i són molt literals en el llenguatge i la comprensió (és a dir, són incapaços de llegir entre línies, entendre la ironia, etc.)