dilluns, 22 d’abril del 2013

Com se sent un nen autista


Ajuda’m a entendre.
- No t’angoixis amb mi Respecta el meu ritme.
- No em parlis massa, ni massa depressa.
- Així com altres infants, com altres adults necessito compartir el plaer
- Necessito més ordre del que tu necessites
- Em resulta difícil comprendre el sentit de moltes de les coses que em demanen que faci.
- No m’envaeixis excessivament.
- El que faig no és en contra teva.
- El meu desenvolupament no és absurd,
- Les persones sou massa complicades.
- No em demanis sempre les mateixes coses ni m’exigeixis les mateixes rutines.
- No només sóc autista. També sóc un infant, un adolescent, un adult.
- Val la pena viure amb mi.
- No m’agredeixis químicament.
- Ni els meus pares ni jo tenim la culpa del què em passa.
- No em demanis constantment coses per sobre del que sóc capaç de fer
- No has de canviar completament la teva vida pel fet de viure amb una persona autista.
- Ajuda’m amb naturalitat, sense convertir-ho amb una obsessió.
- Accepta’m tal i com sóc. No condicionis la teva acceptació a que deixi de ser autista.

dimarts, 16 d’abril del 2013

En Joel: un nen autista a l'escola ordinària

Us deixo l'enllaç d'un vídeo del telenotícies de TV3 que va fer referència al cas d'un nen autista que va sortir al programa "l'endemà"

http://www.tv3.cat/3alacarta/#/videos/1150229

Respostes musicals dels nens autistes

Els humans solem relacionar peces musicals amb experiències viscudes i algun record bonic, fet que ens pot fer sentir bé quan escoltem segons quines cançons. També utilitzem melodies per cantar als infants per calmar-los o adormir-los i tenim de còmplice alguna cançó per acompanyar-nos en algun moment de soledat, depressió o bé d'eufòria.
parlant dins d'aquesta subjectivitat, podem afirmar que la música va molt lligada amb les persones i el seu estat emocional i, partint d'aquí, es fa més entenedor parlar de la música com a medicina d'una manera ja més científica.

Està demostrat que els nens autistes milloren més en habilitats educatives, lingüístiques, cognitives, socials i de conducta a partir d'un mètode educatiu divertit, dinàmic i estructurat (com és la música), que a partir d'un tractament psiquiàtric com es feia anys enrere quan es pensava que l'autisme era un trastorn psiquiàtric provocat a causa d'un trauma infantil.

Els infants que pateixen autisme presenten una sensibilitat especial cap a la música i presenten unes capacitats musicals inusuals, a vegades utilitzades com a criteri de diagnòstic per l'autisme. Dins d'aquestes capacitats hi destaca una memòria melòdica alta, el reconeixement de seleccions de música, un gran interès per tocar instruments, cantar o simplement escoltar música.

Els infants amb aquest trastorn generalitzat del desenvolupament responen més i amb un major interès a sons musicals que a altres estímuls, i aquesta característica proporciona un gran avantatge en aquesta teràpia ja que les respostes als estímuls que reben són una clara via que els relaciona amb el món exterior. A més, la música és un estimulador i una modalitat eficaç per facilitar als nens autistes l'aprenentatge de material no musical i el seu ús pot reduir les conductes d'auto-estimulació.

Què en penseu??


dilluns, 15 d’abril del 2013

La Musicoteràpia


"La musicoteràpia és l'ús de la música (del seu so, ritme, harmonia, melodia…) amb la finalitat de prevenir el deteriorament de la salut o d'ajudar a la millora de l'organisme. A vegades es distingeix de la sonoteràpia. Es troba vinculada a la psicologia i, més concretament, amb el psicodrama. També se la pot vincular amb la pedagogia i, dins d'aquesta, amb la logopèdia.
La musicoteràpia parteix del fet constatat per qualsevol del plaer, benestar, tranquil·litat i altres efectes emocionals agradables que proporciona la música. Un exemple il·lustratiu al respecte, serien les cançons de bressol que les mares canten als fills per donar-los benestar i tranquil·litat i que es puguen dormir. A partir d'aquí, la musicoteràpia investiga i intenta descobrir solucions acusmàtiques per tal de millorar la nostra salut de manera diferenciada d'altres solucions terapèutiques convencionals".


Definició i diagnòstic de l'autisme


L’autisme és un trastorn que s’engloba dins dels trastons generalitzats del desenvolupament (TGD) que es percep dins dels primers 30 mesos de vida dels infants.
Afecta tres vegades més a nois que a les noies i la seva etiologia pot ser identificada només entre el 15% i el 20% dels individus amb autisme, però en tots els altres la causa és desconeguda. Tot i això, ara hi ha estudis que afirmen que existeix una mutació relacionada amb l’autisme i que, per tant, l’amniocentesi permetrà detectar aquest trastorn.
Es caracteritza per:
- Manca de respostes a estímuls emocionals, auditius, visuals...
- Conductes estereotípiques
- Dificultat en el desenvolupament del llenguatge
- Dèficit en les habilitats cognitives
- Dificultat per relacionar-se socialment
- Evitació del contacte visual
- Distanciament de l’afectat amb el seu voltant
- Conductes repetitives, obsessives i rutualístiques

ATENCIÓ! Cal separar l’autisme del síndrome d’Asperger, que també és un trastorn generalitzat de desenvolupament.
Els infants que el pateixen també presenten indiferència davant d’estímuls afectius, dificultats en el llenguatge, tenen obsessions per un nombre limitat d’interessos i són alients a les relacions socials. Per altra banda, i, a diferència de l’autisme, els nens que pateixen el Síndrome d’Asperger mostren dificultats en les seves capacitats motrius, són molt sensibles a sons forts, colors, llums, olors i sabors i són molt literals en el llenguatge i la comprensió (és a dir, són incapaços de llegir entre línies, entendre la ironia, etc.)

dilluns, 8 d’abril del 2013

Aproximació al context del Centre

Estic cursant les pràctiques a la mateixa escola on treballo, un centre concertat que abarca des de P3 fins a 4rt d'ESO. És una escola cooperativa on, la majoria de mestres i professors que hi treballem, en som socis amb una ideologia catalanista, pluralista i pionera en l'ús i el coneixement de les noves tecnologies.

El psicopedagog que em tutoritza treballa dins del DO (Departament d'Orientació) en el que hi treballen 6 professionals, dos dels quals són psicopedagogs. A més a més, hi ha tres representants que fan reforç en cada una de les etapes (Infantil, Primària i Secundària). 

Les tasques especifíques dins del centre emmarcades dins dels paràmetres del ROI (reglament d'ordre intern) són les següents:

1. Recolzar l'orientació (personal, acadèmica i professional) de l'alumne/a, i contribuir al seu desenvolupament integral: cognitiu, social, emocional, motriu i ètic.
- Detectar les dificultats d'aprenentatge
- Realitzar l'exploració psicològica dels alumnes que ho necessitin     
- Observar i seguir el procés maduratiu integral i harmònic de l'alumne/a
- Intervenir en la millora de la dinàmica grupal del grup classe i en l'anàlisi de conflictes, recerca de solucions...
- Intervenir en casos de problemàtica familiar, afectiva, relacional.
- Col·laborar amb els agents externs (EAP, psicoterapeutes, especialistes) i interns (agrupaments flexibles, reforç) o en el seguiment i derivació d'alumnes amb necessitats educatives especials

2. Ajudar a dur a terme l'acció tutorial

- Participar en l'elaboració del PAT
- Col·laborar en la prevenció i detecció precoç de les dificultats d'aprenentatge
- Estimular la participació i la implicació en els projectes de tutors i professors
- Col·laborar en la confecció de la programación dels Crèdits de Tutoria
- Ajudar al tutor en el coneixement de cada alumne/a
- Contribuir en la personalización dels processos educatius
- Donar eines per al bon funcionament de les entrevistes que fa el tutor individualment als alumnes (protocol d'entrevista, registre, acords)

3. Organitzar la resposta a la diversitat

- Intentar apropar els continguts acadèmics a la realitat dels alumnes, a les seves característiques peculiars
- Elaborar i desenvolupar el programa de diversificació Curricular i les adaptacions curriculars
- Ajudar a organitzar el reforç a les diferents etapes i a fer-ne el seguiment

4. Promoure la col·laboració entre escola i família i actuar com a mediador

5. Intervenir en xerrades adreçades als pares
6. Retornar a les famílies els resultats de les exploracions individuals per prendre les decisions sobre el futur de l'alumne/a.
7. Atendre les demandes dels pares
8. Fer recomanacions bàsiques sobre com es poden treballar a casa aspectes educatius complementaris i en la mateixa línia que els que es segueixen a l'escola
9. Passar tests d'aptituds als alumnes que s'incorporaran a l'ESO
10. Tenir entrevistes amb els alumnes que sol·liciten entrar a l'escola per poder fer una previsió de necessitats
11. Planificar, aprovar i avaluar el Pla Anual del Departament

diumenge, 7 d’abril del 2013

Objectius



Aquest blog pretén ésser una recol·lecta d’experiències, opinions, vivències i reflexions de la intervenció que realitzaré al llarg del Pràcticum I

- Conèixer les funcions i tasques que realitza un/a psicopedagog/a

- Observar les relacions que du a terme amb la resta de professionals, la família i l'alumnat
- Conèixer les metodologies d’intervenció al centre
Ampliar coneixements a partir de casos reals sobre l’autisme
-Dur a terme algunes sessions de musicoteràpia a nens autistes
-Reflexionar, observar i participar en entrevistes realitzades  en contextos que relacionen els casos (context familiar i escolar)

En aquest diari de pràctiques pretenc:

- Dur a terme el seguiment sistemàtic de totes les accions desenvolupades en el pràcticum.
- Recollir i redactar la crònica de tot el treball realitzat de manera sistemàtica.

Per a començar, una petita reflexió


“Els nens autistes poden tenir dificultats específiques tant amb la parla com el reconeixement duna paraula pronunciada però potser són capaços de cantar o dentendre el llenguatge si sadapta a la música”