dimarts, 4 de juny del 2013

Conclusions del Pràcticum I



Acabat ja el Pràcticum I, dir que davant dels meus objectius plantejats que ja vaig exposar al iniciar el blog:
- Conèixer les funcions i tasques que realitza un/a psicopedagog/a
- Observar les relacions que du a terme amb la resta de professionals, la família i l'alumnat
- Conèixer les metodologies d’intervenció al centre
Ampliar coneixements a partir de casos reals sobre l’autisme
-Dur a terme algunes sessions de musicoteràpia a nens autistes
-Reflexionar, observar i participar en entrevistes realitzades  en contextos que relacionen els casos (context familiar i escolar)

els he anat realitzant a mida que anaven passant els mesos i estic contenta d’haver-los pogut assolir progressivament.
Aquests mesos a l’escola, m’han ajudat a connectar teoria i pràctica, duent a terme un procés d’avaluació i assessorament psicopedagògic positiu, sistemàtic, integrador, constructiu, col·laboratiu i, segurament, millorable. Igualment m’ha permès conèixer les “múltiples” funcions d’un psicopedagog/a.
Ha estat una experiència molt positiva i molt enriquidora per a la meva formació com a futura psicopedagoga. He pogut aplicar clarament gran part del que he après durant aquests anys a la UOC.
Estic molt satisfeta de l’experiència i el saber que he adquirit, atès que he pogut gaudir d’una experiència molt gratificant i formadora i dir també que ja espero amb ganes el proper curs per a seguir veient l’evolució d’aquest nen autista de P4. Sóc conscient que per a ell aquest camí se li farà molt llarg i difícil i, per aquests motiu, sóc de la creença que aquest nen se l’ha de treballar des de la pràctica, amb aspectes que durant els anys posteriors s’ha anirà trobant en el dia a dia de la seva vida.

Fruit d’aquesta reflexió i donat que avui en dia, en la societat en la que estem vivint, existeix un percentatge important de nens i joves amb aquetes dificultats, se m’acudeixen propostes de millora interessants com el de donar a conèixer l’autisme més detingudament, amb la seva difusió mitjançant reunions escolars, reportatges informatius, amb la col·laboració d’algun professional més. Per tal que, la societat en general però, sobretot, els professionals dels diferents àmbits (escola, activitats esportives, famílies, etc.) que tenen relació amb nens i joves amb autisme puguin arribar a entendre les seves limitacions
Fent referència al pla de treball que vull desenvolupar el proper Pràcticum II, dir que aquest es basarà en “Musicoteràpia per a nens autistes” tot proposant una sèrie d’actuacions que suposin una experiència de creixement focalitzat en persones autistes. Concretament, m’agradaria basar-me en el cas d’un nen autista que tenim a parvulari, del qual ja us l’he anomenat al blog (enguany fa P4 i l’any que ve podré fer-ne el seguiment a P5), tot col·laborant i assessorant a les tutores en l’elaboració d’adaptacions curriculars, ACI, etc.
Per acabar, vull agrair als meus companys i companyes del pràcticum els seus comentaris i treballs que han fet perquè també m’han servit molt així com també als dos tutors, l’esforç que han demostrat i els consells i dedicació que m’han donat. 

dimarts, 28 de maig del 2013

VALORACIÓ PSICOPEDAGÒGICA D'UN CAS CONCRET


Ara que ja s’acaba el pràcticum, m’agradaria fer un resum d’algunes observacions realitzades amb un nen autista de P4 de l’escola.
He tingut la gran sort de poder assistir en una reunió amb la vetlladora i la tutora del nen i aquestes han estat algunes de les conclusions:

VALORACIÓ PSICOPEDAGÒGICA DE L’OBSERVACIÓ

En aquest últim trimestre, hem trobat una millora molt significativa en l’evolució del nen (X) dins del context escolar en quant a expressió oral, conducta i reaccions a la conducta dels altres. Tot i axí, esperem seguir treballant amb ell la interacció amb els altres per potenciar aquests avenços i que cada cop sigui més expressiu tant oralment com en l’expressió facial i corporal de pensaments i emocions. Esperem que aprengui a distinguir els seus desitjos, pensaments i emocions i pugui expressar-los.


VALORACIONS ESPECÍFIQUES

COMPORTAMENT DINS L’AULA: El X es mostra menys poruc i tolera molt millor les accions inesperades dels altres. Situacions que en altres moments li causaven por, ara generen en ell una reacció tranquil·la i fins i tot divertida. És capaç d’entendre algunes bromes i seguir-les, sempre que no continguin ironia. Dins l’aula es mostra rialler, relaxat i tranquil. Segueix les indicacions de la mestra perfectament, sense necessitat de repetir-li i sap realitzar els hàbits i càrrecs que li toquen dins de la classe sense problema, és en activitats que no conformen una rutina on mestra més dificultats a l’hora de posar-se a treballar, si no sap què ha de fer observa als companys i intenta imitar. Si se li dónen unes petites indicacions les segueix prou bé. Ell segueix, però, sense demanar ajuda.

EL JOC: Busca molt la interacciona amb els altres, no s’aïlla, però també sap estar sol jugant o passejant per la classe. Accepta que companys o adults s’afegeixin al joc i diguin la seva. Quan un company pren el domini del joc, ell es manté al marge jugant en l’espai que li deixin lliure, no intenta rivalitzar. Per altra banda, poc a poc, cada vegada és més capaç de dir què li agrada i què no. Li agrada jugar estirat al terra, assegut amb els companys, ... a diferents coses. No mostra rigidesa en l’elecció dels jocs, tot i que de vegades si en la joguina que està utilitzant, no accepta canviar-la per una altra perquè aquella és la que li agrada.

COMUNICACIÓ ORAL: Es mostra més xerraire i cantarí, fet que és molt positiu perquè mitjançant els sons rítmics es propicia que s’expressi i poc a poc ho faci cada cop més amb paraules. Durant les estones de joc que comparteix amb companys parla, diu frases simples però cada cop una mica més llargues referides al que s’esta jugant.
Es mostra més participatiu a les converses de classe, aixecant el braç per parlar. Un cop se li dóna el torn de paraula, se l’ha d’ajudar a expressar el que vol dir i fer que ho repeteixi, sinó es queda en silenci.

GESTUALITAT: Es mostra rialler, alegre i tranquil. Ha après a posar-se la jaqueta sense utilitzar estratègies per facilitar-s’ho, màniga a màniga, no primer caputxa com ho feia fins ara. La bata també se la sap posar primer pel cap i després les mànigues.
Agafa amb més destresa els llapis i retoladors al pintar o escriure.

diumenge, 5 de maig del 2013

Autisme i musicoteràpia

Seguim! us deixo amb un vídeo on podreu comprovar com treballen la musicoteràpia amb nens autistes unes musicoterapeutes en un centre de Houston. Espero que us agradi!


http://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=BamOoGVpwnc

dilluns, 22 d’abril del 2013

Com se sent un nen autista


Ajuda’m a entendre.
- No t’angoixis amb mi Respecta el meu ritme.
- No em parlis massa, ni massa depressa.
- Així com altres infants, com altres adults necessito compartir el plaer
- Necessito més ordre del que tu necessites
- Em resulta difícil comprendre el sentit de moltes de les coses que em demanen que faci.
- No m’envaeixis excessivament.
- El que faig no és en contra teva.
- El meu desenvolupament no és absurd,
- Les persones sou massa complicades.
- No em demanis sempre les mateixes coses ni m’exigeixis les mateixes rutines.
- No només sóc autista. També sóc un infant, un adolescent, un adult.
- Val la pena viure amb mi.
- No m’agredeixis químicament.
- Ni els meus pares ni jo tenim la culpa del què em passa.
- No em demanis constantment coses per sobre del que sóc capaç de fer
- No has de canviar completament la teva vida pel fet de viure amb una persona autista.
- Ajuda’m amb naturalitat, sense convertir-ho amb una obsessió.
- Accepta’m tal i com sóc. No condicionis la teva acceptació a que deixi de ser autista.

dimarts, 16 d’abril del 2013

En Joel: un nen autista a l'escola ordinària

Us deixo l'enllaç d'un vídeo del telenotícies de TV3 que va fer referència al cas d'un nen autista que va sortir al programa "l'endemà"

http://www.tv3.cat/3alacarta/#/videos/1150229

Respostes musicals dels nens autistes

Els humans solem relacionar peces musicals amb experiències viscudes i algun record bonic, fet que ens pot fer sentir bé quan escoltem segons quines cançons. També utilitzem melodies per cantar als infants per calmar-los o adormir-los i tenim de còmplice alguna cançó per acompanyar-nos en algun moment de soledat, depressió o bé d'eufòria.
parlant dins d'aquesta subjectivitat, podem afirmar que la música va molt lligada amb les persones i el seu estat emocional i, partint d'aquí, es fa més entenedor parlar de la música com a medicina d'una manera ja més científica.

Està demostrat que els nens autistes milloren més en habilitats educatives, lingüístiques, cognitives, socials i de conducta a partir d'un mètode educatiu divertit, dinàmic i estructurat (com és la música), que a partir d'un tractament psiquiàtric com es feia anys enrere quan es pensava que l'autisme era un trastorn psiquiàtric provocat a causa d'un trauma infantil.

Els infants que pateixen autisme presenten una sensibilitat especial cap a la música i presenten unes capacitats musicals inusuals, a vegades utilitzades com a criteri de diagnòstic per l'autisme. Dins d'aquestes capacitats hi destaca una memòria melòdica alta, el reconeixement de seleccions de música, un gran interès per tocar instruments, cantar o simplement escoltar música.

Els infants amb aquest trastorn generalitzat del desenvolupament responen més i amb un major interès a sons musicals que a altres estímuls, i aquesta característica proporciona un gran avantatge en aquesta teràpia ja que les respostes als estímuls que reben són una clara via que els relaciona amb el món exterior. A més, la música és un estimulador i una modalitat eficaç per facilitar als nens autistes l'aprenentatge de material no musical i el seu ús pot reduir les conductes d'auto-estimulació.

Què en penseu??


dilluns, 15 d’abril del 2013

La Musicoteràpia


"La musicoteràpia és l'ús de la música (del seu so, ritme, harmonia, melodia…) amb la finalitat de prevenir el deteriorament de la salut o d'ajudar a la millora de l'organisme. A vegades es distingeix de la sonoteràpia. Es troba vinculada a la psicologia i, més concretament, amb el psicodrama. També se la pot vincular amb la pedagogia i, dins d'aquesta, amb la logopèdia.
La musicoteràpia parteix del fet constatat per qualsevol del plaer, benestar, tranquil·litat i altres efectes emocionals agradables que proporciona la música. Un exemple il·lustratiu al respecte, serien les cançons de bressol que les mares canten als fills per donar-los benestar i tranquil·litat i que es puguen dormir. A partir d'aquí, la musicoteràpia investiga i intenta descobrir solucions acusmàtiques per tal de millorar la nostra salut de manera diferenciada d'altres solucions terapèutiques convencionals".